Enter your keyword

post

Acadèmia Terrassa | Inicis de CAPER

Acadèmia Terrassa | Inicis de CAPER

Fruit d’intenses reunions de treball durant els Nadals del 2002-2003, i després de mesos cercant local i enllestint els tràmits necessaris, el setembre del 2003 s’iniciaven les classes de repàs a Terrassa amb  dos alumnes fills de bons amics, una professora/coordinadora pedagògica, i un recepcionista/coordinador administratiu. Naixia CAPER – Centre d’aprenentatge personalitzat – nova acadèmia Terrassa.

La base d’operacions de l’acadèmia Terrassa s’estableix en un local d’obra nova de 125 m₂  del centre, procurant en tot moment que l’acadèmia Terrassa fos moderna, alegra, funcional i equipada amb les últimes tecnologies en educació. D’entre les inversions principals en destacaven la implantació d’un d’un software fet a mida que respongués a la metodologia CAPER, a més a més d’un complet equipament informàtic de les aules.

Com a acadèmia Terrassa, la missió de CAPER consistia en complementar el paper d’escola, pares i especialistes en la formació d’estudiants de Primària, ESO i Batxillerat amb dificultats d’aprenentatge.

Fent l’anàlisi de les causes principals que fan que un alumne necessiti suport educatiu, repàs escolar o reeducació psicopedagògica, són una o vàries de les següents: problemes familiars transitoris (separacions, defuncions, etc.); problemes de salut transitoris (accidents, malalties, etc.); trastorns de tipus psicològic/emocional/social (ansietat, depressió, autoestima, autisme, etc.) i/o trastorns d’aprenentatge. Dels trastorns d’aprenentatge, la dislèxia i el trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH) són els que més nens afecten. La dislèxia és el més freqüent de tots i és probable que en totes les aules escolars hi hagi almenys 1 o 2 nens dislèctics. És un trastorn que condiciona que un nen no pugui aprendre a llegir d’una manera fluïda. El TDAH condiciona que els nens que el pateixin tinguin dificultats per a aprendre a controlar la seva conducta. És probable que en totes les aules escolars hi hagi almenys 1 nen amb TDAH. Les principals manifestacions són la hiperactivitat (es mou en excés i de forma inapropiada, xerra massa), impulsivitat (actua sense pensar, li costa esperar el torn i interromp) i/o desatenció (es distreu fàcilment, baixa concentració per acabar feines).

Els mètodes de tractament habitualment consisteixen en repàs escolar o reeducació escolar, i en alguna ocasió en ajuda farmacològica, acompanyades d’adaptacions escolars. Tot sumat perquè la repercussió en els aprenentatges de l’alumne sigui tan baixa com sigui possible.

Des d’un punt de vista metodològic, CAPER s’enquadrava dins l’aprenentatge personalitzat o adaptatiu. Aquest tipus d’ensenyament pensàvem que era l’indicat per aquells alumnes amb necessitats educatives específiques, com a complement de l’ensenyament més de tipus magistral que reben a les escoles. La fórmula consistia en programes de treball personalitzats impartits simultàniament dins d’una classe en grups de 2 a 5 alumnes. El professor, ajudat per les noves tecnologies i altament format en pautes i tècniques psicopedagògiques, atenia personalitzadament les necessitats educatives de cada alumne. Els materials educatius emprats  eren principalment els propis de l’escola, i dins la varietat de pautes i tècniques psicopedagògiques en podríem destacar les següents:

1) Fraccionament de la feina o problema → per facilitar la comprensió mitjançant l’aplicació de tècniques d’estudi.

2) Tandes de treball (esforç) i privilegi (descans) → combinades correctament dins d’una sessió de treball milloren la productivitat i motivació de l’alumne.

3) Premiar el demanar per sortir o  “time out” → especialment per aquells alumnes amb més dificultats de concentració. A classe s’ha d’estar en silenci i concentrat, és innegociable.

4) Sistema de torns, respectant l’ordre → persegueix que l’alumne guanyi autonomia incrementant el temps d’esforç individual (treball autònom) al llarg d’una classe. Per a fer-ho cal un “entrenament inicial” i molta constància amb l’objectiu que l’alumne sàpiga escollir correctament l’assignatura inicial a treballar, els continguts d’inici de la mateixa, vingui amb dubtes concrets de l’escola i de casa, s’apunti els dubtes que li vagin sorgint durant les classes de CAPER, etc.

5) Poques normes, amb límits clars i innegociables → rebaixarem  pressió.

6) Reforç positiu → el més immediat possible i mitjançant tècniques com l’elogi verbal o per escrit, l’obsequi material, el sistema de punts o cares, etc. Millorarem la seguretat, confiança i autoestima de l’alumne.

7) El pacte i el compromís → el pacte és proposat pel professor, mentre que el compromís és fins on es compromet a arribar l’alumne. Sistema efectiu a l’hora de treballar l’assoliment o millora d’hàbits de tot tipus. A CAPER ens centraríem en els hàbits de tipus organitzatiu i actitudinal.

No Comments

Add your review

Your email address will not be published.